El trencadís de Trieste
Podríem arribar a dir que Trieste és un lloc tan insòlit d’Europa, que de manera estranya inclús permetria explicar la pròpia Europa. És el punt geogràfic més al nord de la riba mediterrània, el que la porta a convertir-se en el lloc més centre-europeu del Mare Nostrum, mentre possiblement sigui també l’indret més meridional de la cultura alemanya, Mallorca exclosa,donat que durant segles va ser tan austríaca com ho podia ser la mateixa Viena.
Es també la més oriental de les ciutats del nord d’Itàlia, encara que malgrat sentir-se sempre molt llatina i molt vinculada a Venècia mai ha pogut amagar la seva ànima eslava. Gran nombre dels pobladors de Trieste, o Trst com l’anomenen a la propera Croàcia i Eslovènia, han estat històricament un indret poblat de gents de parla eslava.
Tanta és la peculiaritat de Trieste que quan es va acabar la Segona Guerra Mundial els Aliats no van saber que fer en ella. Per sortir dels pas es van inventar el Territori Lliure de Trieste fins que al 1954, Itàlia i Iugoslàvia va decidir repartir-se la ciutat i la seva àrea d’influència, per acabar amb tanta particularitat. Avui, tot i que és una localitat cento per cento italiana no pot esborrar la seva història, per que com tothom sap el passat no es pot amagar i aquest sempre acaba sortint per algun lloc.
Por tot això, Trieste ha atret l’atenció de personatges de la història europea com ho van ser el poeta Rilke, l’escriptor romàntic Stendhal, el pare de les lletres irlandeses James Joyce, l’heterodox italià Italo Svevo, l’emperador de Mèxic Maximilià d’Àustria, el gran viatger victorià Richard Francis Burton, el descobridor intel·lectual de Pompeia Wincklemann… qui van viure, somiar i fins tot morir a Trieste. I també queden a la ciutat gran quantitat de cafès, palazzi, llibreries, teatres i records d’una època en que Trieste va ser el port italià d’Àustria i la porta Orient des d’Occident. Trieste era aquell lloc on els eslaus trobaven bons sous i no eren esclaus, i on els llatins podien demostrar als germànics que a la Mediterrània també es podien fer bé les coses, mentre aquest quedaven seduits per la mar nostra.
Pot ser el secret de Tristes es troba en la pròpia etimologia de la ciutat, una paraula que procedeix del vocable Terg, en llengua celta, i que significa “mercat”. A vegades les coses son mes senzilles del que semblen, por molt que sovint ens compliquem en demostrar el contrari. I com a mercat, Trieste ha estat sempre lloc de trobada de gents, parles i interessos. També d’art, cultura i benestar. Per cert... saben, d'on vé la paraula Empordà? Del grec Ἐμπόριον (Emporion) que efectivament vol dir “mercat” o “port de comerç”. Les arrels del país son les que son.