Sicília ¿Una illa de Grècia?
Hi ha coses que no tenen remei. ¿A qui no li agradaria compartir algun dia taula amb el comissari Montalbano a l’Osteria de Don Calogero para provar algunes d’aquelles delicioses menges que s’endrapa en cadascuna de les 17 novel.les que ha escrit Andrea Camilleri? ¿Potser anar a la mateixa llotja amb Michael Corleone al Teatre de l’ Òpera de Palerm a veure una representació de Cavalleria Rusticana de Mascagni? ¿Poder consolar a la dissortada Monica Bellucci a Malena? ¿O ser amic del marrec de Cinema Paradiso de Giuseppe Tornatore?
Sucumbir als encants de Sicília es fàcil. Aquesta illa ha donat grans personatges, i tantes extraordinàries històries que -qui més o qui menys- ha quedat alguna vegada enredat en la seva xarxa. A més, el regust de les caponates, els plats de pasta alla Norma, el sabor de les pizzetes, arancini, canolli... han atrapat l’imaginari gastronòmic de qualsevol que alguna vegada s’hagi apropat a ella, encara que sigui de ficció. Les històries tèrboles sobre la màfia –veritables o cinematogràfiques- encara produeixen interessants gunays a comerços i promotors turístics de Sicília. El trèmolo del so de la mandolina acompanyen unes postals emmarcades amb nostàlgia, dignes dels millors tòpics sobre la Mediterrània i la seva gent.
Sicília no és un lloc qualsevol. El mestre Josep Pla va escriure que l'illa havia estat històricament el principal centre de gravitació de la vida al Mare Nostrum, i per això va atreure a tots els pobles interessats en dominar les costes d'aquest mar. No n’han faltat a la llista pràcticament ni un: fenicis, grecs, romans, bizantins, normands, àrabs, francesos, austríacs... fins i tot catalans i castellans, així com italians -si fem una lectura crítica del que va ser realment la unificació: una conquesta militar sense més-. Els que falten, anglesos, turcs i alemanys, també van ficar-hi el nas en algun moment de la història, amb pretensions, i àdhuc els nord-americans van ser els seus darrers conqueridors.
L’Amèrica de l’Antiguitat
Però si es grata una mica en les coses del sicilians, i si som capaços de poder veure més enllà del vernís que ofereixen les primeres sensacions, descobrirem que Sicília és, en veritat i sobretot, una illa grega. Si volen una illa grega impura segons els cànons clàssics, però una illa grega al cap i a la fi.
No és cap tonteria. Pensin en calma. Es cert, Sicília no està a l’Egeu, però aquí es troben les millors obres d’art que s’han conservat de l’antiguitat hel.lena. Per què la història les ha tractat millor? No, senzillament per que n’hi havia més que pràcticament a la mateixa Grècia. A Sicília hi ha delícies com Taormina i ciutats extraordinàries com Agrigento, que per cert és el lloc on va néixer el savi Empedocles. El gran Plató i el poeta Píndar –l’autor de las més belles odes i himnes als campions olímpics- van viure aquí llargues temporades. També Arquímedes i el seu famós “Eureka” son avui orgull dels habitants de Siracusa. Fins i tot el patriarca de les lletres gregues, Homer, va voler que alguns dels més importants episodis i aventures del seu heroi preferit, Ulisses, succeïren aquí.
¿I per què aquesta passió dels grecs per Sicília? Crec que és ben senzill d'entendre. Si Amèrica va ser a finals del segle XIX la segona oportunitat per a molts sicilians com ens recorden els orígens de molts nord-americans famosos (Frank Capra, Bon Jovi, Chick Corea, Liza Minelli, Joe Montana, Frank Sinatra, Lady Gaga...), a l’Antiguitat aquesta illa fèrtil, la més gran de la Mediterrània, va arribar a exercir de veritable Nou Món pels colonitzadors que escapaven de les desgràcies de l’Egeu. Sicília va esdevenir així lloc d’esperances i de futur, un lloc on conreà un nou horitzó com explica molt bé l’excèntric professor d’Oxford Robin Lane Fox en el seu Héroes viajeros (Crítica, 2009).
Aquesta circumstància, crec, és fonamental per entendre el caràcter i la manera de ser dels sicilians d'avui. S’ha dit molt que la resignació col·lectiva i el caràcter individualista i dual (alhora amable i feréstec) del sicilià era la resposta d’aquests al munt d'invasions que havia rebut la illa en la història. Sense negar aquest fet penso també que el substrat a aquestes reaccions cal trobar-lo en la manera de fer i pensar en els grecs d’abans, tal com se'ls descriu a la mitologia: gent amb un valors que enaltien l’individu per damunt de l'obediència a la col.lectivitat com passava per oposició a Egipte i Mesopotàmia; on hi havia la força de la tragèdia i el teatre, on es vivia l’eterna contradicció entre allò apol·lini i allò dionisíac... com mostren algunes de les fotos de Fedinando Scianna (1943)
Una volta per una altra Grècia
Si no estan convençuts de la meva hipòtesi, aquestes properes vacances agafin un avió i visitin l’illa, i indaguin. Vagin a Catània, als peus de l’Etna, i recorrin el seu passat antic, en gran part romanitzat. La ciutat ha patit nombrosos terratrèmols en el seu passat i colades de lava, la darrera al 1693, però encara es pot entreveure les restes d’un foro hereu de la vella stoa grega i alguns edificis aixecats al turó on es va assentar la ciutat grega, avui dominada pel convent dels benedictins.
Vagin a Taormina i plorin com ho van fer Lord Byron i Gustav Klimt al veure la bellesa d’un paisatge que barreja història, foc (Etna), terra i mar. Pur Mediterrani. Aquí es troben les restes arqueològiques de Naxos al cap Schisò, la colònia grega més antiga de Sicília fundada a l’any 735 a. de C. Després girin cap al sud, al jaciment de Megara Hyblea, una altra de les primeres colònies que els grecs van establir a l’illa, i viatgin fins a Siracusa on han d'entrar a la seva Catedral. Sàpiguen que la basílica es va construir damunt de l’antic temple d’Atenea. La visita a la Siracusa grega ha de començar, no obstant, a l’illa d’Ortígia, vora el port, i continuà després pel parc arqueològic on destaca el teatre grec, les pedreres –amb la famosa “orella de Dionís”), i l’altar d’Hieró situat al costat de l’amfiteatre romà. Visitin també Palazzolo Acreide una petita localitat que va ser fundada per grecs siracusans amb el nom d’Akrai i gaudeixin del petit teatre grec que encara s'hi conserva. Apropin-se a Gela, on encara s'aixequen les seves fortificacions i on hi ha un important museu. Finalment arribin a la fabulosa Agrigento, un dels conjunts arqueològics més impactant de tota Sicília.
Quan facin aquest tour per la Sicília grega parlin amb la gent, barregin-se en els mercats, preguntin. Als sicilians els hi agrada molt xerrar, i son molt atents amb els forasters, i després pensin amb el que els hi deia a l’inici d’aquest text ¿És Sicília una illa de Grècia, encara avui?
I posats a fer-se preguntes facin-se dues més ¿Per què sedueix tant Sicília? ¿I per què ens trobem com a casa quan viatgem a Sicília? Crec que per part del secret de l’illa es deu també a que sempre ha gaudit d'uns excel·lents ambaixadors com han estat els artistes i els escriptors. Malgrat les misèries, que han estat moltes, Sicília ha estat una illa embolcallada com molt pocs llocs del Planeta per un conjunt d'homes de les lletres i les arts que ens han fet creure que era la mateixa Arcàdia dels Clàssics. Pirandello, Quasimodo, Bufalino, Sciascia, Camilleri... son avui autors internacionals, gairebé universals, que han aconseguit aquest estatus parlant, pràcticament, només de Sicília. A pocs llocs, i a menys creadors se’ls hi ha acceptat aquest privilegi. Estem davant la Sicília d’obres com El gatopardo de Di Lampedusa, la d’Els virreis de Federico di Roberto o la saga de Mario Puzo (¿s’ha de dir que és el veritable pare de El Padrino?) que Coppola va portar al cinema
Em deixava la segona pregunta, que confio vostès mateixos seran capaços de resprondre, tot i que mentrestant no puc evitar recomanar uns bons consells literaris més enllà dels clàssic abans citats. llegeixin i gaudeixin amb el Tríptico sicialiano de Vitalino Brancati (Lumen,2009), Una infancia siciliana de Fulco di Verdura (Partenope, 2005), Viaje a la Sicilia con un guía ciego de Alejandro Luque (Almuzara, 2009) i qualsevol de las novel·les del comissari Montalbano d’Andrea Camilleri. Es tan fàcil sucumbir als encants de Sicília!
