"Nôthi Seautón” Les coses no van bé
"Nôthi Seautón", coneix-te a tu mateix, deia la més famosa de las sentències que van sortir escrites del més important oracle de l’Antiguitat, el de Delfos a Grècia. I això haurien d’estar pensant els dirigents, les elits i les opinions públiques dels pobles de la Mediterrània per que les coses no van bé a les terres que envolten el Mare Nostrum. La autocrítica és necessària.
Al la riba Nord, Grècia, Portugal, Xipre i Espanya pateixen una crisi de grans dimensions, com fa temps no es vivia, això sense oblidar que França i Itàlia tampoc estan massa fines. Unes altes taxes d’atur i una gran desigualtat social es combinen -com en un còctel explosiu- amb una sensació generalitzada de fracàs històric en la cerca de la modernització. En aquest contexte cal afegir les macances d'un Estat ineficient, uns nivells insuportables de corrupció, el rebuig a una manera de fer política i diners, i la progressiva disminució de la importància i el gruix de les classes mitjanes. En el cas d’Espanya, inclús, el fracàs històric de la seva organització territorial al no saber que fer ni com integrar les seves dues regions més riques: Catalunya i el País Basc.
No tot té la mateixa arrel, malgrat sembli que l’origen d’aquesta inestabilitat sigui deguda a la important crisi que assota aquestes economies des de l’any 2008. Crec que aquesta tensió és conseqüència d’un inacabat procés de modernització (diferents en cada cas) que l’unificació europea havia d’ajudar a resoldre, i que sembla no ha fet. També penso que aquest resultat és fruit d’una altra terrible realitat: la crònica –per històrica- desigualtat social que viuen aquest països en relació la resta de l'Europa Occidental. No es per casualitat els tres països amb més desigualtats socials de la zona Euro son Grècia, Espanya i Itàlia segons el coeficient europeu Gini http://ec.europa.eu/eurostat/tgm/table.do?tab=table&plugin=1&language=en&pcode=tessi190
En aquest sentit, països, aparentment, més dèbils del Centre i Est d’Europa estan portant la crisi econòmica molt millor que els seus socis de la Mediterrània segons es pot desprendre de les dades macroeconòmiques d'Eurostar. No per casualitat l’acrònim PIGS, suma de les inicials d’alguns d’aquests països mediterranis formant el terme anglès “porcs” només s’ha aplicat a aquest racó de la geografia europea. No hi ha un terme similar per definir altres racons més pobres del continent com els Balcans, l’Est ex-comunista o Centre-Europa.
A la riba Sud, les revolucions de la passada de primavera de 2011 a Tunísia, Líbia i Egipte s’han saldat amb un fracàs no esperat. Líbia és un desori; Egipte ha necessitat d’un cop militar, i l’esperança blanca de Tunísia viu descol·locada amb una democràcia fràgil i un terrorisme jihadista que va creixent. Europa sospira per que res es mogui al Magreb, i dóna per bons els règims semidictatorials de Marroc i Algèria.
A Llevant, el panorama encara és més terrorífic amb una Síria trencada en mil bocins, un Líban a les portes d'una guerra civil i un conflicte irresolt com el que enfronta Israel i Palestina des de la fi de la Segona Guerra Mundial. Tot això amb un nou Estat Islàmic amb noves coordinades trucant a la porta de la regió, amb ganes de canviar les regles del joc.
Només en un vol rasant per aquest mar en tempesta que és avui la Mediterrània semblen salvar-se per tant només Croàcia, Turquia i la petita Malta. Tot amb salvetats. La primera s'ha venut a Alemanya per sobreviure, la segona està basant el seu creixement en les brases d'un règim polèmic al voltant de la figura d'Erdogan, i el tercer ho ha fiat al negoci de la banca i la deslleialtat fiscal amb els seus socis europeus.
Per tot això, potser que comencem a entendre les coses que ens passen des d’un punt de vista més regional, i deixem de mirar-nos tant al melic. Molts dels problemes que tenim son ben nostres, en alguns casos amb profundes arrels històriques, però en cap moment hauríem de oblidar la vessant regional de la nostra realitat. L’ombra de l’olivera és molt allargada. Recordeu: Nôthi Seautón, “coneix-te a tu mateix” deia la més famosa de las sentències que van sortir escrites de l’oracle de Delfos.