Naxos, la felicitat d'Ariadna
Aquest estiu molta gent s’aproparà a Grècia i gaudiran d’un país inigualable. La major part dels visitants quedaran atrets per llocs com Santorini, Mikonos, Corfú, Rodes... illes fantàstiques on es possible combinar el merescut descans estival amb una proposta d’oci i cultura única. Uns altres preferiran la Grècia més clàssica i es perdran pels monestirs de Meteora, els carrers d’Atenes o les runes de Delfos. Inclús hi ha qui apostarà per descobrir una, sempre, sorprenent Creta, la més gran de les illes de l’Egeu que és gairebé un continent.
No tingueu el menor dubte. Hi haurà altres llocs més extraordinaris a la Mar Nostra, però Grècia sempre té un atractiu especial que la fa diferent d’altres racons de la Mediterrània: Potser per que ens trobem davant el bressol d’Occident, la terra mare, i allí tot fa olor a transcendent, a important, a llegendari. A Grècia, un no va a una platja, a una muntanya o a un museu qualsevol, es retroba amb la història en majúscules, en tot moment. Es pot demanar alguna cosa més en un destí turístic?
La major de les Cíclades
A més estem parlant d’un país on hi ha prop de cinc mil illes, cadascuna d’elles ben diferent de la seva veïna, però inequívoca i miraculosament mediterrànies totes, pels seus quatre costats. Una d'aquestes illes es diu Naxos. No us preocupeu massa en cercar coses sobre ella a la xarxa. Tampoc surt mai citada en els catàlegs turístics, i pocs viatgers experts la coneixen. Els que hi han estat mai la definirien com l’illa de la fi del món, la més espectacular de l'Egeu en un “Top ten” de les meravelles desconegudes. Es més, si alguna vegada algú us parla d’ella, el més probable és que us diguin que és una illa avorrida, on hi ha poca cosa a fer.
I aquest és, precisament el seu secret i el seu encant, penso jo. Naxos és la major de les illes de les Cíclades, l’arxipèlag central de l’Egeu, i per tant oblideu-vos de l’efecte “illa perduda Robinson Crusoe”. Hi viu gent tot l'any. Tampoc té uns paisatges d’infart per fer petar l’instagram al tornar de vacances, ni unes postes de sol per quedar-se cec. No destaca per la seva vida noctàmbula, ni cap cuiner de reputació internacional hi ha posat un restaurant d'anomenada. No gaudeix d'un museu de referència universal, ni acull un jaciment arqueològic inolvidable. Això sí, es pot veure cada dia sortir i pondre el sol cara al mar, i també hi ha molt bones platges. Hi ha muntanya, que no està malament, i a la costa retallada del nord s'hi poden trobar raconets encara on es pot desaparèixer de la faç de la Terra. Naxos no destaca per una oferta d'allotjaments excessiva, encara que hi ha hotelets més que correctes i una oferta de bars i restaurants, a la mateixa sorra, que son l’enveja dels records de l’hivern, en defintiiva com tantes illes. Res d’especial.
Què té, doncs, d’interessant Naxos, per anar-hi aquest estiu? Precisament això. Res d’especial. Només allò que els urbanites desitgem trobar quan arriben les nostres vacances sommiades d'estiu: pau i tranquil·litat, el soroll de les onades del mar com a fons mentre es pren el sol, platges decents amb aigües ben netes, ombrívoles pinedes on fer bones bacaines, i alguna bona excusa per anar d'excursió i fer una mica de cames. I sobre tot, no trobar massa gent, que això sempre atavala. Bé, enganyaria si digués que no n’hi ha. !Quin racó de la Mediterrània pot dir això avui! Però, realment, no n'hi ha tants turistes, com es podria imaginar. Com que l'illa és extensa, a més et pots permetre el luxe de pràcticament no trobar-los arreu.
La majoria dels visitants i turistes son grecs, de fet atenencs que aprofiten el mes d’agost per tornar a la casa de l’avi o del pare, i descansar l’estiu després d'un frenètic hivern a ciutat. Atenes és una metròpoli d'uns sis milions d’habitants dura i hostil, que es situa més a prop de les desendreçades urbs d’Àsia o Amèrica, com Hong Kong o Mèxic, que de la idíl·lica pàtria de Pèricles on va nèixer la democràcia. Qui va a Naxos a l'estiu recorda aquell anunci del torró de Nadal, que torna a casa per abraçar la mare i la tieta, per fer-se l'homenot davant els cosins i discutir que fem amb l’herència de la padrina. Un Cuéntame qualsevol.
Potser no us ho diran, si parleu amb ells en algun cafenion de Chora, la capital, o en algun xiringuito de la platja, però sapigueu que Naxos no és solament l'illa dels avis. És un dels espais de referència de la mitologia clàssica, tal com sentiu. L'illa va ser el lloc on, per exemple, la princesa cretenca Ariadna va trobar-hi la felicitat, després de jugar-se el físic per ajudar a un estúpid i bell príncep atenenc, dit Teseu. Coses de la vida. Tot va anar així: Ariadna, la filla del rei de Creta, es va enamorar perdudament d'un noi d'Atenes acabat d'arribar a l'illa més gran de l'Egeu per acabar amb el monstre del Minotaure, una mica com a la llegenda de Sant Jordi. I com a la princesa del conte, Ariadna va intentar ajudar a Teseu a superar la prova del laberint contra la voluntat del seu pare, el rei. Va ser ella, doncs, qui li va donar el fil a Teseu per tal de trobar una sortida a l’embolic del laberint, i qui va fer possible que la missió sortís amb èxit.
Però com sap tothom les coses de l’estimar tenen el seu costat fosc, i després de fugir ambdós de Creta, i totalment entregada al seu príncep blau, Teseu la va abandonar a traició mentre dormia en una illa camí a Atenes. Efectivament, aquesta illa era Naxos, a les Cíclades, i el primer despertar d’Ariadna allí deuria ser prou depriment. No vull ni imaginar-me el llistat d’improperis i paraules malsonants que deixaria anar la noia al veure la nau del desgraciat del seu promés a la línia de l’horitzó, després d'haver jagut al mig de la mar. Ja li havia dit el seu pare, que aquell noi no era de fiar!
No obstant, Naxos és una bona terra per a segones oportunitats, i Ariadna va conèixer allí a Dionís, qui va quedar enlluernat per la bellesa d'aquesta. Acompanyada pel déu de la rauxa i la diversió, Dionís i Ariadana van passar bones vetllades a l'illa i fent bona parella, fins a casar-se. Al final, després de diverses històries tristes -tan comuns en la mitologia grega- i reconeixent aquesta estima Dionís va anar a rescatar Ariadna al propi l'Hades, i se la va emportar a l'Olimp juntament amb la seva mare Sèmele.
El relat ja ens dóna una pista de com el món clàssic percebia l'illa. Situada a mig camí entre Creta i el continent era, per tant, el país de Dionís, una terra fèrtil, cosa estranya en una illa de l'Egeu. D'aquesta riquesa n'és testimoni el Kryton, una licor produït a partir d'un cítric (mig pomelo, mig llimona) exclusiu de Naxos que va arribar a agafar fama a meitat del XIX entre la societat europea benestant. Ara és un curiositat més que acompanya moltes nits a l'illa, despres de sopar, com ho fa el limoncello a Capri. És l'embruix de Dionís.
A l'illa també s'hi pot trobar un castell venecià, algunes estatues gegants de pedra de fa més de 2.700 anys, restes d'un bon temple dedicat a Apol.lo, moltes esglesietes bizantines i tantes bones fotos que us recordaran un bon estiu passat a Grècia. No em creieu? Teniu millor pla de vacances, enguany?
